Blog de humanistas digitales en el que establecen diferentes posibilidades para la producción de contenido intelectual de las humanidades y sus posibilidades de experimentación con las nuevas tecnologías.
En aproximar-me filosòficament al concepte d’ésser humà sempre m’he sentit proper a la tesi roussoniana de les bondats de l’home i la corrupció que en fa la societat. En aquest sentit, no hi ha pitjor enemic de l’home que el mateix home. La societat capitalista construïda al llarg dels darrers tres segles ens encotilla i ens dirigeix en una direcció concreta. I això queda més patent que mai en temps de crisi com els actuals.
Les pressions de les primes de risc i els deutes anguniosos generats per una crisi financera que neix de l’especulació capitalista desenfrenada des dels anys vuitanta ens ha portat a la construcció d’una societat que oblida els valors ètics per a centrar-se només en la necessitat immediata dels diners.
Catalunya no es pot permetre una nova reforma que menyspreï els valors de les humanitats.
Resulta que les humanitats són inútils en els mercats globals. La història, l’art, la literatura, la filosofia, l’ètica… no serveixen per a res. O això ens diuen. Qui hagi cursat una carrera humanística i no s’hagi trobat mai amb una persona que li preguntés allò de “però això per a què serveix?”
El que realment necessitem és el naixement d’una fornada de ciutadans cabals amb la capacitat de pensar per si mateixos. És a dir, la generació d’una societat capaç de tenir una mirada crítica sobre les seves tradicions i amb els instruments per comprendre la importància dels èxits i els patiments aliens.
Catalunya no es pot permetre una nova reforma que menyspreï els valors de les humanitats. És bàsic recuperar el seu valor i situar-les en el centre del debat perquè la democràcia es mantingui viva.
No volem una societat en la qual existeixi la imaginació, la creativitat i el rigor en el pensament crític? Perquè aquest és el camí cap al qual condueix l’extermini de les humanitats en benefici de les carreres i assignatures que fomenten la rendibilitat a curt termini mitjançant el cultiu de capacitats utilitàries i pràctiques.
En el món d’avui preval la utilitat i els resultats immediats. I això és una derrota social. Si tot ho fem pensant en què obtindrem a canvi vol dir que hem perdut valors humanístics pel camí. I aquest és el camí cap a una nova crisi. No n’hem sortit d’aquesta i ja posem les bases per a la següent? La realitat és que només des de la recuperació de les humanitats i els seus valors podrem construir una veritable societat democràtica. Tot que no vagi en aquesta direcció és una derrota del futur.
el fragment final ens ha de fer reflexionar sobre els valors de la societat actual. Els que vam escollir Humanitats, van posar el creixement cultural,personal davant de les carreres amb més sortides professionals. Igualment,en sortirem guanyant!
busqueda por aproximación: usando www.yahoo.es y palabras claves "e-learning historia" llegué a esta blog resumen sobre historia del e-learning que puede ser útil como punto de partida para aprofundizar en esta temática
Sense dubte,un article interessant sobre l'art en la nova era. L'artista actual només necessita un ordinador conectat a la Xarxa per crear,i per això pot comptar amb la col.laboració d'artistes de tot el món,si ho desitja. Una forma interactiva i "low cost" de crear art!
De la incertidumbre del aprendizaje en red, puede surgir el caos; este caos, según como, puede fomentar la investigación y el aprendizaje, sin "sobreorganización" de acuerdo a la teoria de Abrahamsom fomentando el autoaprendizaje regulado.
Aquí podemos observar cómo el arte avanza hacia esa digitalización y socialización a través de la red y a través de páginas especializadas.
Interesante para recopilar una revisión bibliográfica del tema
Aquest web palesa que l'abandonament de les Humanitats per parts de certs estats,com ara Mèxic,obeeix a una política deliberada per mantenir la població en la ignorància i fer-la acrítica.En altres paísos,com ara ,els EUA,la situació és diferent.