Group items tagged

Les xarxes socials no paren de créixer a tot el món. En aquesta web ens mostra els més usats i el tipus de xarxa social que hi ha.

Molt curiós veure quina posició ocupen certes xarxes socials que utilitzem a diari.

El "qui és qui" de les xarxes socials més populars al 2016. Encara que sembli una obvietat, segur que no coneixeu totes les que es troben entre les deu primeres. Per exemple, Twitter ni tan sols es troba en aquest top ten! Si feu scroll, trobareu una taula on s'especifica la funcionalitat de cadascuna, d'on provenen i/o on s'utilitzen, i links per accedir-hi o aprendre'n més d'elles.

En aquest blog de CaixaBank podem veure un informe sobre l'ús de les TIC i les xarxes socials que parteix d'un estudi del CIS de febrer de 2016. Analitza perfils d'usuaris, amb quina finalitat s'usen, quines tenen més adeptes,... Tal i com diu l'informe, les TIC i les xarxes socials ja formen part del nostre ADN.

Bon dia! Avui dia les xarxes socials són imprescindibles pel nostre dia a dia, tal com diu la Pi. Jo les utilitzo per treballar, ja que gràcies a aquestes es va crear la figura del Community Manager, apropant les empreses al consumidor. Hi ha aspectes positius, però també preocupants, sobretot en els millenials. Aquesta dependència a les xarxes, a mostrar-se, a proporcionar informació i a buscar l'acceptació "social-virtual" no ho trobo positiu. Veurem com continua evolucionant, encara queda molt per presenciar.

Un estudi molt interessant. Em crida l'atenció l'elevada xifra del perfil dels d'usuaris "dependents", un 26%... Per sort ho contraresten els "pragmàtics" amb un 37%. Crec que, en conjunt hi ha uns ús molt heterogeni, i per tant relativament sa, de les xarxes socials.

Aunque algo extenso, aquí les dejo un interesante trabajo publicado en la revista científica Icono14 realizado por varias doctorandas con el apoyo de una profesora de Sociología y Comunicación de la Universidad de Salamanca. Creo que nos viene bien porque no solo analiza la narrativa transmedia, sino que lo hace basándose en un caso concreto sobre un docuweb e introduce conceptos como crossmedia. Espero que nos ayude. si le ponemos un pero es que está elaborado en 2016 y en algo más de un año se podrían matizar algunas cuestiones.

Comparteixo un documental (és una mica llarg) sobre un fenomen poc conegut aquí a Espanya, però que també existeix a la nostra societat. Segons les estadístiques, tan sols a Catalunya es té constància de 164 casos de Hikikomoris. Són persones amb un trastorn d'aïllament extrem. El que més m'atrau d'aquest fenomen és la importància que tenen les xarxes socials i internet a les seves vides. Potser el trastorn Hikikomori no deixa de ser una de les tantes conseqüències d'internet i les xarxes social per culpa de l'ús fraudulent que en fem.

http://www.elmundo.es/papel/historias/2016/01/16/5698c889268e3eb17b8b4596.html Us deixo un article amb un vídeo molt més curt on es resumeix en què consisteix aquest trastorn i com influeix les xarxes socials i internet.

Us deixó aquí un article que parla sobre "Goodreads" i "Filmaffinity". Aquestes dues xarxes socials no només serveixen per a puntuar llibres i pel·lícules, sinó també per a descobrir noves recomanacions i descobertes de persones que comparteixen gustos similars als nostres. A més, permet que els lectors i els cinèfils creïn les seves pròpies comunitats.

M'agrada molt llegir i el cinema i, sincerament, desconeixia aquestes xarxes. M'han semblat força interessants i molt útils. Tal i com diu l'article la nostra memòria és imperfecte i aquest sistema ens pot ajudar a suplir aquestes mancances alhora que podem veure recomanacions d'altres persones i interactuar amb elles.

A veces se nos olvida que las redes sociales on algo más que para compartir tu opinión en cosas triviales o las fotos de las vacaciones... Este tipo de redes sociales temáticas son un paraíso para todo el que le guste el tema que se trata: Las de imágenes, música... y ahora me apunto estas que no las conocía. Gracias.

Hola a tothom sembla que "Periscope" ha arribat per quedar-se obrint un nou hàbit de consum: convidar als exhibicionistes que facin allò que més els agrada per que ho vegin aquells que més desig tenen de xafardejar "en directe" la vida dels altres... Però Periscope és només això? L'eina que ens permet convertir-nos en el protagonista del nostre propi "Big Brother"?... segons els experts en xarxes socials, Periscope pot esdevenir la millor eina de futur per promocionar el nostre negoci, la nostra empresa o el nostre valor de marca. Aquí us deixo un vídeo molt curt on ens presenten algunes claus per entendre o aprofitar els avantatges que pot generar l'aplicació de Periscope i que res tenen a veure amb la utilització que en fan els que persegueixen objectius més personals que no pas empresarials. Christian G.

Tens raó Paula! jo crec que com a conseqüència de l'aparició de Periscope i l'ús que en fan alguns esportistes últimament, els clubs,els patrocinadors i, fins i tot, els responsables de les competicions hauran de prendre algunes mesures per que tot plegat forma part de la gran revolució tecnològica... Les regles del joc no estan establertes i tothom va a remolc de cadascuna de les situacions que es van produint... Veure en directe els canvis que fa anys que s'estan produint es un autèntic privilegi.. apassionant! Ch.

Hola a tots, El diari Marca va més enllà i en aquest article explica com la UEFA prohibirà el Periscope durant l'Eurocopa d'aquest estiu a França. La UEFA no vol que els jugadors patrocinin altra cosa que no siguin els patrocinadors oficials de la competició. http://www.marca.com/futbol/eurocopa/2016/03/11/56e29a2a46163fad4b8b45fe.html

Zarina Kulaeva ha comenzado una campaña en Change.org para cerrar el canal de Youtube de Álvaro Reyes, un joven español que se define como "experto en seducción" y que imparte cursos sobre cómo ligar con mujeres. La petición de Kulaeva había conseguido más de 21.272 firmas -este viernes a las 18.30-.

Esto es una realidad hace muchos años ya, las empresas buscan nuestros perfiles profesionales o personales en las redes para saber quienes somos y que hacemos. Muchos candidatos preparados para los puestos son descartados por algún tipo de publicación que no entra en la política de empresa o que no comparte quien esta seleccionando el personal en aquel momento.

Las empresas de selección de personal rastrean las redes sociales con tu nombre y apellido para contar con una imagen más real de tu perfil, así que más vale ser coherente con los discursos.

Uy... que miedito... ;-) Enlazando con el tema, en parte, aqui dejo este link: http://www.obs.coe.int/en/-/pr-iris-special-smart-tv?redirect=http://www.obs.coe.int/home%3Fp_p_id%3D101_INSTANCE_Wm5VszjBBjEf%26p_p_lifecycle%3D0%26p_p_state%3Dnormal%26p_p_mode%3Dview%26p_p_col_id%3Dcolumn-10%26p_p_col_count%3D2 Es un poco largo, pero va ligado al documento de prensa que lanzaron desde el Observatorio Audiovisual Europeo y el intento de legislar el uso de las SmartTV y la capacidad de acceder a las conversaciones, datos de uso, de comportamiento, reconocimiento facial... Muy recomendable leerlo si teneis una o si pensais compraros una pronto. No olvidemos que las TIC estan hasta en la tele! Y la regulación sobre la misma todavía está en proceso...

Us deixo un article recent del Diari de Girona que m'ha semblat molt interessant! Gerard Garrido Gubert

Dentro del fenómeno de los 'youtubers' destacan algunos por su análisis particular de la realidad o de lo que les pasa por la mente. Cuentan con millones de seguidores y aunque las temáticas suelen ser llanas o sin mucha ambición, o sin criterio o arbitrariedad (Lo mismo hablan del peinado de Justin Bieber que de la crisis de refugiados), lo cierto es que arrastran a fieles seguidores. El caso del gallego Ismael Prego, alias Wismichu, que en su canal de YouTube suele hacer comentarios sarcásticos e irónicos -pueden gustar más o menos- cuando salta de la pantalla al escenario, puede sugerir algún problema: Ahora estudian si traspasó límites legales o no, porque en su último espectáculo de Santa Cruz de Tenerife había menores de por medio, aunque no estaba indicado para ese público. Bien, se me ocurren varias reflexiones, una de ellas sí se puede limitar la libertad creativa (Se suele echar el grito al cielo cuando hay delante público de carne y hueso), al fin y al cabo la puesta en escena es bastante cómica; si la distancia digital entre youtuber/pantalla/usuario minimiza el mensaje. ¿El público presente -algunos asistentes, menores- desconocía de qué iba el show? No es lo que indican los visionados del canal...

"Ha nascut la primera generació que tindrà una vida registrada a la xarxa" amb aquesta frase comença la sinopsi del reportatge de 30 minuts "Penjats@internet". Adjunto aquest vídeo perquè el tema que vull exposar hi apareix reflectit amb l'exemple d'un pare que mostra fotografies del seu fill des del moment que va néixer (podeu anar directament al minut 14', tot i que us recomano de veure tot el reportatge). El concepte de "sharenting" o "oversharenting" prové de les paraules "parenting" i "share" i sorgeix de la sobreexposició d'imatges dels fills per part d'alguns pares on el principal tema de debat és la falta de privacitat i els riscos que pot comportar. Tot i així, vull destacar que hi ha notícies molt recents sobre la llei de protecció de dades a França, que expliquen el risc d'aquesta pràctica pel fet que els fills poden acabar denunciant els pares en un futur. A França, on la llei és més estricta en aquest sentit, els pares podrien haver de pagar multes d'uns 35.000 dòlars o, fins i tot, acabar a la presó. "French parents 'could face prison' for posting photos of their children on Facebook" Independent, 03/03/2016 http://www.independent.co.uk/news/world/europe/french-parents-told-their-children-might-sue-them-for-pictures-put-on-facebook-a6906671.html Mentre a França les lleis emparen els fills que ho vulguin denunciar, a Estats Units van en augment els "youtubers" que dediquen canals al seguiment de la vida dels fills des del seu naixement. https://www.youtube.com/user/KittiesMama Salutacions a tothom!

Un tema molt interessant, la idoneïtat del qual a tots ens ha passat pel cap. Jo no sóc pare, però tinc molts amics que ho són. Sovint em pregunto si és bona idea normalitzar el fet que la vida privada d'un nen sigui pública. Ara bé, això que en un futur podran denunciar no se m'havia acudit. Encara ho estic paint! Gràcies per compartir.

Em sembla un bon tema, el vídeo que jo he penjat fa referència als perills que té l'ús de les xarxes socials pels adolescents. Els relaciono ja que penso que quan estem davant d'una xarxa social no som conscients de fins on pot arribar el que publiquem ni els perills que correm. Cal vigilar molt amb el que es publica i més si és contingut que fa referència als menors. Salutacions!

Bona tarda companys! Comparteixo aquest article que em va semblar molt interessant sobre les tendències tecnologiques que vindràn als mitjans de comunicació i la seva relació en les xarxes socials per a evolucionar a uns mitjans (televisió etc) 2.0 amb una convergència digital per a arribar a tots els sectors de públic. També parla de l'ús les xarxes socials com Facebook en el periodisme digityal i la contabilització de l'audiència i els "m'agrada". I com fer-ho perfer-se visible a la xarxa. A part a l'article hi ha l'enllaç a una conferència TED sobre el futur del periodisme en el terreny virtual.

El 15% d'adults dels EUA han fet servier sites de cites online o bé aplicacions de mòbil per tenir cites. La franja d'edat que més ha augmentat és la de 55 a 64 anys i es preveu més creixement. 

Elisenda, em sembla molt interessant! Haurem d'indagar sobre aquest punt al nostre projecte. Sempre he pensat que les noves generacions s'han adaptat plenament a la forma de "lligar" per internet i que les persones més grans tenen reticència i fins i tot pudor de reconèixer aquest fet.

Hola a todos. Aquí os dejo un post muy didáctico y ameno sobre la perfecta combinación de marketing y comunicación transmedia. Seguro que los más veteranos recordáis haber visto la película pensando que era un documental. Una historia fascinante, y una de las pioneras en la narrativa transmedia. Espero que os guste.

Reportatge del Ciberp@ís sobre el nou marc de relacions personals a la xarxa.

Totalment d'acord amb tu, Christian. Estem adaptant-nos a una nova manera de comunicar-nos. Tot plegat ha anat molt ràpid. Les eines són bones i depèn de nosaltres fer-ne un bon ús.

Tot i que sóc un gran defensor de l'ús de les xarxes socials, vull destacar un dels punts negatius de les mateixes que posen en dubte la qualitat informativa d'aquesta nova forma de comunicar. Massa sovint les noticies i/o opinions falses que es publiquen en aquestes fa que la gent li resti credibilitat a les xarxes socials. Crec que amb aquestes, tothom pot estar informat però també pot crear continguts i informar sense límits. Potser estaria bé que al obrir un compte de Twitter es mostres una espècies de codi deontològic o un manual de bones praxis per tal de fer-ne sempre un bon ús de les mateixes i no crear confusió. El creador de Facebook, Mark Zuckerberg, està treballant per fer de Facebook un lloc on la informació sigui sempre concisa i veraç. Per això vol elaborar un pla per lluitar contra la publicació de notícies falses a la xarxa (http://cnnespanol.cnn.com/2016/11/19/este-es-el-plan-de-mark-zuckerberg-contra-las-noticias-falsas-en-facebook/). Potser ja ha arribat el moment de fer un debat profund sobre aquest tema tan important i que, molts cops, deixem de banda.

Las narrativas transmedia en España por Carlos Alberto Scolari (investigador de comunicación, experto en medios digitales)

Una breve pero interesante entrevista a la guionista y directora Adriana Cursino sobre el género documental donde explica las claves y algunos consejos para iniciarse en él.

El diari "Via Empresa" va publicar el darrer 29 de setembre aquesta notícia. Parla sobre la manera com ha canviat la forma de relacionar-nos des de l'aparició de les xarxes socials. Ja no cal anar a la discoteca per trobar parella, tenim aplicacions que ens ajuden a fer-lo. A banda de les relacions amoroses, també parla dels amics i de l'exposició de la nostra intimitat a la xarxa.

La globalització i la revolució tecnològica han transformat el concepte de tasques en grup