Obres literàries creades per format digital, on autor i lector estableixen relacions noves i directes, és la literatura 2.0. El blog del poeta valencià Josep Porcar pot ser un bon exemple.
Reflexión de Alberto Garzón sobre el posmodernismo y como las nuevas tecnologías han cambiado no solo las relaciones sociales si no también la economia, la política y el trabajo. En este artículo el autor habla de como las herramientas 2.0 son reflejo de la transformación social que ha supuesto el proceso de globalización, y como a través de estas herramientas se prima la sencillez del mensaje y se deteriora la calidad del discurso. No es una crítica hacía las nuevas herramientas sino hacía el uso que se les da.
Uff, què dur i... esbiaixat. És un article per a reflexionar, però hi ha moltes coses de les que diu amb les quals no estic d'acord, i em costa. Dóna per a molt, el debat, però trobo a faltar que animi a ell, en comptes de ser tan tallant i caure en generalitzacions i simplificacions tan greus com les que denuncia. La manca de comprensió lectora no és de les TIC, ho sento, no m'ho crec. No és culpa del Twitter. No és culpa d'un simplisme excessiu. Mirem l'educació dels nostres joves abans de culpar el mitjà que utilitzen per a posar-la de manifest. I la manca d'educació tampoc és completament atribuïble al capitalisme, apa. El debat dóna per molt. Així que, ufff.
Gràcies per compartir-ho!
Conferència de José Manuel Lucía Megías enregistrada a Bogotà aquest passat mes de juny de 2012 i que duia per títol LAS HUMANIDADES DIGITALES O CÓMO VENCER EL MIEDO AL PRESENTE DIGITAL
José Manuel Lucía Megías (Eivissa, 1967). Catedràtic de Filologia Romànica de la "Universidad Complutense de Madrid" i coordinador Acadèmic del "Centro de Estudios Cervantinos".
Especialista en Literatura Romànica Medieval, Iconografia, Crítica textual i Humanitats Digitals. És el Director del Banco de imágenes del Quijote, 1605-1915 i de la plataforma literària Escritores complutenses 2.0.
Als darrers anys s'ha dedicat a la difusió de les Humanitats Digitals a Espanya, amb desenes d'articles i capítols de llibres publicats, així com les monografies: Literatura románica en Internet (I. los textos y II. las herramientas). Impulsa des de la Universidad Complutense de Madrid la creació del Centro de Investigación del Texto Digital (CITeD).
Article que explica la importància que per a Google té la incorporació d'Humanistes a la seva plantilla de treballadors.
¿Qué es lo que encuentra esta compañía en las humanidades que no están viendo los demás? "Se han dado cuenta de que no pueden poner todo su esfuerzo exclusivamente en los ingenieros. Necesitan la parte social. Necesitan estudiar la empatía, la emoción y la cultura en un mundo más global".
"En vez de pedirles un ensayo, les digo que armen una base de datos o que hagan un trabajo multimedia".
Jo crec que no és el mateix, un assaig fa raonar a l'autor i el lector, una base de dades és una font d'informació.
Mm,estic amb Zahara. Carlos, sí enfatitza aquesta necessitat.Però jo no crec que "els Humanistes" estiguin en una torre de marfil. Si la societat els veu allà o els ha posat allà, potser és per que ha relegat els valors de reflexió i interpretaciò crítica. Bé, que les Humanitats necessiten parlar en el llenguatge 2.0 més del que ho fan fins ara, en això acord!
També vull presentar-vos el Cançoner Eròtic del Ripollès que es troba enregistrat al Monestir de Ripoll, i que considero un tresor de la nostra comarca.
Vaig fer un post molt senzill al meu blog personal que us adreço per que pogueu llegir una mica sobre aquest manuscrit, tot fent referència a que els blogs son una bona eina de comunicació virtual i molt fàcil de fer servir.
En aquest cas he buscat al meu blog, que tinc afegit a "favoritos", l'entrada Carmina Rivipullensia.
M'ha semblat molt interessant aquesta troballa a la web de l'Academia Editorial del Hispanismo, en la que Joan Oleza (Catedràtic Humanístic Universitat de València), fins ara desconegut per mi, parla de les TIC, les Humanitats i les aplicacions tecnològiques a la nova era de les Humanitats. És una entrevista molt interessant, a part, dóna a conèixer un projecte molt innovador amb tota una construcció de pàgina web que detalla tot el procés d'aquest projecte i el seu resultat i que us enllaço en un altre comentari: TC/12
(La veritat és que hem sento una mica perduda en tot aquest món, espero estar seguint els passos, és la primera vegada que faig servir Diigo i que m'introdueixo de debó en uns estudis universitaris, tot i així, vull aprendre i estic molt motivada.) Aniré llegint tot el que heu penjat, ja que tot em sembla molt interessant. Salutacions
He fet servir Google com a cercador i les paraules: " las Humanidades y las TIC", que m'han enllaçat a la web: http://www.academiaeditorial.com/web/joan-oleza/
.
Un projecte d'investigació sobre el Patrimoni Teatral Clàssic Espanyol. M'agradat molt perquè és un exemple molt clar de la innovació tecnològica aplicada a les Humanitats. En aquesta pàgina podem observar com han distribuït diferents treballs en equip i informació, per tal d'aconsseguir un gran projecte de les Humanitats aplicades a la Tecnologia, i la divulgació en xarxa d'aquest projecte.
He fet servir Google com a cercador i la pàgina m'ha estat enllaçada pel blog d'en Joan Oleza.
"Las Humanidades no son saberes de aplicación práctica inmediata, pero su cultivo puede enriquecer y equilibrar el espíritu de los que han de decidir las aplicaciones de la ciencia y los usos de la tecnología", explicaba en 1987 el psicólogo José Luis Pinillos en su artículo "Las humanidades en un mundo técnico".