Sortien de la vall generalment per parelles i viatjaven a peu o en transport públic quan era possible. Generalment sortien dues dones, una jove i una més gran, amb més experiència. En general eren de la mateixa família, germanes, mare i filla o àvia i neta. La confiança entre elles era molt important ja que la gran transmetia a l'aprenenta no només els coneixement sobre plantes i trementina sinò també les arts medicinals, els circuits de venda i els clients potencials. Durant el trajecte s'hostatjaven a cases particulars on se les acollia a canvi d'herbes i remeis. Els seus circuits habituals incloïen les comarques dels dos Pallars, la Cerdanya, els dos Urgells, l'Anoia, el Bages, Osona, els dos Vallesos, el Barcelonés, la Selva, el Gironés, els dos Empordans i la Garrotxa. Però també van arribar fins l'Aran, el sud de França, Tarragona i l'Aragó. Solien fer dos viatges a l'any, un a la tardor del qual retornaven per Nadal, i un altre tan bon punt havien matat el porc i que durava fins la Pasqua. El primer viatge d'una trementinaire que tenim documentat fou el 1875. El darrer el va fer la Sofia Montaner el 1984.
Désirée . on 12 Jun 13Cercador de trajectes de la Generalitat de Catalunya
