Xarxes Socials - Matí - 2012/2013

Caso 1: Oxford Magnum y el boli (2006)

Caso 2: United breaks guitars (2009)

Caso 4: Keteke, red social de talonario (2008)

El segon tall digitalInternet ha anat avançant i ara mateix s'està vivint el boom de les xarxes socials. Aquest fet està posant de manifest que la població immersa en aquesta nova onada tecnològica disposa de més recursos e informació que la que no hi és.A diferència del primer tall, aquest no es pot superar amb diners ni recursos sinó que actuen diferents factors.En el model classista d'Internet, cercar informació privilegiada és qüestió d'hores i habilitats en posar paraules clau en el Google, i comprensió en diferents idiomes. És una cerca que no coneix al cercadorEn el model xarxa social, part d'informació t'arriba sense buscar. El fet de seguir 5000 persones en el Twitter o tenir 200 amics al Facebook, fa que estiguis rebent continguts, opinions, estats de gent en la que tens un vincle. Per tant és informació filtrada. El fet d'exposar als teus admiradors estats, opinions, fotografies, informació personals reflexa les teves inquietuds i és possible que amb un dels teus admiradors compartiu més coses de les que us pensàveu. Per posar un exemple fa poc veia en Twitter una oferta de feina. Aquesta que va rebre molts Retweets, el qual va tenir una amplia difusió en la xarxa social. El més destacat és que la gran majoria dels receptors eren perfils candidats a l'oferta de feina. A InfoJobs aquesta oferta no haguera tingut tan ressò com aquesta xarxa social.Per tant el gran canvi és que s'ha passat de ser cercadors d'informació a ser receptors i la nostra feina és filtrar.Aquest segon model no exclou el model del primer. La cerca impersonal sempre hi serà present perquè una persona no pot tenir admiradors de tot