Un poeta són moltes veus, una veu i totes les veus, és la veu delicada i fràgil,  la  veu d’un lent foc socarrat, però és també, arribat el cas, la veu que al bell mig de la plaça al bell mig del seu poble, crida i clama contra la injustícia.

s la veu que deixa la ploma i pren el fusell i l’escarpre. És tot això, i és més encara, pètal de vidre inconcebible, és el pes del ruixim a la rosa, sempre és més, molt més    encara