Skip to main content

Home/ Xarxes per al Canvi/ Group items tagged vida

Rss Feed Group items tagged

Begonya Folch

Educación: ¿Así son los nuevos colegios de éxito? Un vídeo viral conmociona a... - 1 views

  •  
    Milloren els resultats, però no tenen en compte el propòsit. Un bon exemple, escoles privades "no excuses" de New York
Begonya Folch

Challenges in Education: A Student's-Eye View | Edutopia - 1 views

  • Hem vist de primera mà totes les formes en què els estudiants poden obstaculitzar el seu propi rendiment acadèmic. Hem vist com els pares i la nostra cultura en general sense voler sabotejar l'èxit dels estudiants. I després hem vist la nostra societat donar als mestres la responsabilitat completa d'un procés que és només parcialment a les mans. Això ha de parar.
  • Els estudiants són, en última instància, l'únic partit amb la capacitat de transformar realment l'estat de l'educació. I com resulta que, el que han de dir és bastant revelador.
  • El que els estudiants estan pensant Fa un any, se'ns van acostar per The Princeton Review per ajudar-los a dissenyar una enquesta sobre la vida de l'estudiant en els Estats Units . En lloc de centrar-se en el rendiment acadèmic, volien comprendre el procés acadèmic dels estudiants. Què passa pel cap quan ho fan els deures? On acudir a la recerca d'ajuda quan estan atrapats? Com pensen i senten durant el dia escolar típic? En resum, l'estudi va ser dissenyat per esbrinar el que només els estudiants poden saber: els seus pensaments, sentiments i metes. Els resultats suggereixen que si volem arreglar l'educació, llavors hem de allunyar-nos de culpar els mestres, els recursos o mida de les classes, i començar a parlar seriosament sobre el que els estudiants estan fent per crear l'èxit acadèmic - i la forma en que millor poden donar-los suport en aquest procés.
  • ...12 more annotations...
  • Aquests són alguns dels resultats més reveladors de l'enquesta. L'excés de tasques o excés de temps de la tasca?
  • Els estudiants van informar que fàcilment passen un terç del seu temps d'estudi estressant . Sentim els pares i els estudiants es queixen constantment sobre l'assignació de mestres massa tasca. Basat en el volum d'hores a soles, que té sentit.
  • Per cada tres hores que els estudiants semblen estar gastant en la tasca, només dos són productives.
  • En lloc d'assignar menys tasca, hem de centrar-nos en ajudar els estudiants treballar amb més eficàcia.
  • En la preparació dels estudiants per al món modern, que l'estratègia és essencial. En el món del treball, que no tindran temps per passar un terç de la jornada de forma improductiva estressant. Han d'aprendre a mantenir-se en el cim.
  • Ells fan cura. . . en les coses equivocades. Un dels resultats més interessants va ser que el 90 per cent dels estudiants va informar que volen bones qualificacions . Per a un educador, això és emocionant escoltar. No obstant això, només sis per cent dels estudiants volen bones qualificacions per al bé d'aprenentatge . Molts estudiants estan tan preocupats amb les qualificacions, proves i admissió a la universitat que han perdut el que és realment important sobre l'escola. Quan no estan tenint èxit, se senten molt malament per l'escola. La ironia és que l'acte d'aprenentatge en si mateix allibera dopamina, últim química per sentir-se bé del cervell. És per això que els "aha!" moments se senten tan bé. Podem ajudar els estudiants a fer que passi cercle virtuós. Millors qualificacions i resultats són importants, però no els rep, centrant-se en ells sense parar. Millors resultats s'obtenen amb la recerca de millors formes de treball - a partir de la millora de procés.
  • ignoren com funciona l'aprenentatge
  • Aquestes són només algunes de les formes de l'enquesta d'inspiració per ajudar els seus estudiants a millorar el seu enfocament:
  • els beneficis de l'aprenentatge no són evidents per als estudiants
  • 3. Els estudiants repte per produir retroalimentació processable. Tots estem familiaritzats amb el bé i el mal suport tècnic, i això no és diferent. Comentaris com "Les matemàtiques són estúpids" o "¿quan vaig a usar això a la vida real?" sovint condueixen a discussions sobre les virtuts d'un subjecte. Però el veritable problema és que quan ens sentim com tirar el nostre ordinador per la finestra, no és perquè els ordinadors són una pèrdua de temps. És perquè la cosa no funcionarà, i no tenim ni idea de com solucionar-ho. Així que hem de animar els estudiants a deixar de discutir els resultats i començar a discutir sobre les accions. En lloc de deixar de parlar en termes de graus i capacitat, giri el focus del que realment van fer i per què:
  • Quines mesures va prendre vostè? Què podria fer diferent la propera vegada? Com s'obté aquesta resposta? Què peça específica necessita millorar?
  • Solucions al nostre abast Les correccions que vénen d'escoltar als nens no necessiten més diners, més recursos, o de consens al Congrés. Parlant amb els nostres líders electes no semblen tenir l'educació fix. Parlant amb els nostres fills potser si.
Begonya Folch

¿Cómo se enciende la chispa del aprendizaje? Javier Martínez Aldanondo | Anna... - 0 views

  • “Dad al alumno algo que hacer y no algo que aprender, ya que el hacer tiene tal fuerza que exige pensar y reflexionar” (John Dewey)
  • Para generar la respuesta más eficiente, el neocortex intenta anticipar que es lo que va a ocurrir a continuación. Para ello, analiza ese flujo de información que recibe tratando de detectar patrones y los compara con los que ya tiene almacenados de experiencias anteriores.
  • por mucho que insista el sistema educativo, nuestro cerebro no almacena conceptos, formulas, teorías o definiciones sino secuencias de patrones que provienen de nuestras experiencias. Decimos que “el saber no ocupa lugar” porque al aprender no almacenamos datos, sino que creamos conexiones neuronales que no ocupan espacio. No podemos seguir evaluando la inteligencia de un niño por su capacidad de recordar información en un examen.
  • ...13 more annotations...
  • Siempre que tienes un plan, generas expectativas (inconscientes por supuesto) acerca de cómo van a suceder las cosas
  • Sin embargo, el proceso de aprendizaje no está concluido y no lo estará hasta la siguiente ocasión
  • Si olvida lo que ocurrió y le vuelve a suceder lo mismo, tu amigo simplemente no aprendió. Pero si recuerda cómo ocurren las cosas en ese tipo de locales (su cerebro rescata de la memoria su experiencia previa en Mc Donalds) es capaz de predecir y actuar acorde a ello y sus expectativas se cumplen, significa que aprendió. Aprender consiste en acumular experiencias y reutilizarlas en el futuro. Cuando memorizas sin entender, no aprendes porque no se crea ninguna conexión neuronal.
  • ”. Un ser humano sin objetivos es como un barco a la deriva, algo que sucede a la inmensa mayoría de los niños en el colegio y a no pocos adultos en la vida. El aprendizaje siempre empieza con un objetivo que te importa mucho alcanzar. Lo crucial es que el objetivo debe ser tuyo, no sirve que sea de otros (de tus padres, de tu profesor, de tu jefe o de tu empresa). A esto se le llama también motivación y es la energía que mueve el aprendizaje.
  • Hemos pasado siglos educando sin tener idea de cómo ocurre realmente el aprendizaje. ¿A nadie le llama la atención por qué olvidamos casi todo lo que aprendimos en el colegio y la universidad? Porque cuando nuestro cerebro comparó lo que escuchaba en el aula con lo que ya tenía, no pudo establecer ninguna conexión y rápidamente lo borró. El sistema educativo ha hecho un daño irreparable, premiando como inteligentes a aquellos que eran buenos para memorizar mientras etiquetaba como tontos, lentos y dispersos al resto. Ahora que la neurociencia nos ofrece respuestas contundentes, no hay razón alguna para que no las apliquemos y cambiemos la manera en que enseñamos. Ya surgen voces que sostienen que enseñamos mal las matemáticas. Si el cerebro usa la memoria (todo lo que has aprendido) para hacer predicciones de lo que ocurrirá, entonces la clave consiste en reconocer que esos aprendizajes se producen fruto de la experiencia. Escuchar hablar a un profesor sobre cosas que no me interesan no produce sinapsis neuronales, equivocarme en algo que me importa y que mis expectativas no se cumplan, si las crea. Nuestra memoria se crea a través de años de práctica repetida. Woody Allen insiste en que “sólo me ha llevado cuarenta años tener éxito de la noche a la mañana”. Tenemos que enseñar menos para que sea posible aprender más.
  • Si no sabes hacia dónde vas, cualquier camino te sirve (Alicia en el país de las maravillas)
  • Para desencadenar el proceso de aprender, el cerebro necesita estar interesado en lo que recibe porque de otra manera, no le presta atención. Se ha medido la actividad cerebral de los niños mientras están en un aula y apenas se registran señales. No aprenden porque no les interesa lo que les enseñamos, no le encuentran sentido.
  • plantea desafíos y tienen objetivos claros que quieren alcanzar. Y ojo, aprender exige esfuerzo intenso. No puedes aprender solo lo que te gusta, pero si se trata de algo que te emociona, estás dispuesto a cualquier sacrificio, al revés que cuando estás sentado en un aula escuchando lo que no te importa.
  • Expectativas: Para alcanzar tus objetivos, tu cerebro tiene expectativas de lo que puede ocurrir, basadas en lo que ha vivido en el pasado. Por tanto, continuamente hace predicciones para poder actuar de manera eficiente. Y cada vez que esas expectativas no se cumplen, se abre la ventana para aprender porque, instintivamente, el cerebro busca una explicación para recobrar el equilibrio. La mejor estrategia para provocar el aprendizaje consiste en provocar el error, la confusión, las contradicciones y las sorpresas. El aprendizaje empieza cuando fallan tus expectativas (te equivocas) y reflexionas para corregirlas. El fracaso de tu predicción provoca una situación inédita que lo cambia todo: eres tú quien se hace la pregunta de ¿por qué fallé? e inmediatamente buscas respuestas. Sin embargo, el sistema educativo te trae miles respuestas a preguntas que tú no te has hecho, como quien te trae comida que ni te gusta ni has pedido. Eso significa que, a la hora de diseñar, necesitamos tener en cuenta los errores que las personas cometen cuando llevan a cabo una actividad, la situación en la que esas personas cometen ese error, las consecuencias del error y cómo les ayudamos a recuperarse.
  • Para aprender necesitas objetivos cautivantes y tener dificultades para lograrlos. Mientras todo funciona normalmente, sin alteraciones, tu cerebro entiende que no hay nada que aprender.
  • Aprender es un medio para alcanzar un fin, la clave es tener claro desde el principio cuál es ese fin que le interesa al alumno al que quiero enseñar.
  • El sistema educativo ha hecho un daño irreparable, premiando como inteligentes a aquellos que eran buenos para memorizar mientras etiquetaba como tontos, lentos y dispersos al resto.
  • Ahora que la neurociencia nos ofrece respuestas contundentes, no hay razón alguna para que no las apliquemos y cambiemos la manera en que enseñamos. Ya surgen voces que sostienen que enseñamos mal las matemáticas. Si el cerebro usa la memoria (todo lo que has aprendido) para hacer predicciones de lo que ocurrirá, entonces la clave consiste en reconocer que esos aprendizajes se producen fruto de la experiencia. Escuchar hablar a un profesor sobre cosas que no me interesan no produce sinapsis neuronales, equivocarme en algo que me importa y que mis expectativas no se cumplan, si las crea. Nuestra memoria se crea a través de años de práctica repetida. Woody Allen insiste en que “sólo me ha llevado cuarenta años tener éxito de la noche a la mañana”. Tenemos que enseñar menos para que sea posible aprender más.
1 - 9 of 9
Showing 20 items per page