Moltes gràcies per penjar el vídeo de nou. Ahir no el vaig poder escoltar i realment m'ha commogut.
No sempre resulta fàcil tenir la capacitat i la maduresa suficient com per adonar-nos que allò que creiem indispensable en la nostra vida, no és més que una necessitat creada per nosaltres mateixos, amb l'única finalitat de satisfer certes mancances que, normalment, solen ser de tipus emocional.
Volem ser qui no som per agradar a gent que ni tan sols coneixem. Resulta irònic, la veritat!
Realment impactant.. Havia escoltat quelcom sobre aquesta noticia, però mai l'havia vist i és realment impressionant.
M'agradaria compartir amb vosaltres una situació personal, relacionada amb aquest cas. Jo sempre havia fet servir aquestes xarxes socials, hi5, twitter, facebook, instagram (...) i encara que no em guanyava la vida, tenia molts "amics", likes, etc..
Fins que un dia vaig reaccionar, i em vaig adonar compte del temps que passava en aquest món virtual. Que moltes vegades desconectava del món real, només per mirar quants likes tenia aquella nova foto que havia penjat fa 10 minuts.
En un principi em va costar desenganxar-me, però finalment estic molt content per poder sortir a prendre un café amb els meu amics, sense haver d'estar pendent de tota aquella gent virtual.
Gràcies per compartir aquest video amb nosaltres, ens serà de gran ajuda per realitzar aquest treball!
Salutacions :)
Portava una vida artificial i va perdre part de la seva joventut per uns quants "likes" i "followers".
És una exemple clar d'un mal ús (jo diria d'abús) de les xarxes socials.
Bona aportació. Gràcies per compartir-lo.
Wow! Increïble! Molta gent hauria de veure aquest vídeo, sobretot els joves adolescents obsessionats amb els likes i els seguidors. Tinc amigues que a vegades em diuen de quedar només per fer fotos (com si fossin models) i poder-les penjar a instagram. Patètic. No dic que a mi no m'agradi de tant en tant tenir alguna que altra foto xula, és clar, suposo que a tots ens agrada, però el "postureig" se'ns està anant de les mans. Una cosa és voler fotos maques, i l'altra és necessitar fotos maques cada dia i només per les xarxes socials. Això ja és obsessió, aparences i narcisisme. La vida que val la pena viure és la que es troba fora de la pantalla.
La adolescencia siempre es muy complicada y siempre queremos sentirnos queridos (de mayores también, claro, pero tenemos las cosas algo más claras), las RRSS son una ventana enorme de posibilidades en la que, por desgracia, también entra lo malo. Si hubiera nacido unos cuantos años antes, su baja autoestima quizás la hubiera llevado a consumir drogas para estar a la altura de gente que ella cree que es más feliz, o a beber, o a robar... cualquier cosa que hubiera supuesto ser aceptada por otros. Estas cosas siguen pasando, ahora le sumamos todo el poder de las RRSS y da un poco de miedo pensarlo. Los adultos podemos caer con facilidad, pero los más jóvenes, que aún se están formando... como os digo, me da miedo pensarlo, por mis sobrinos que están en esa edad, por mis hijos, que lo estarán en unos años. Es muy fácil aprovecharse de alguien que se quiere poco y es muy fácil dejarse querer, aunque sea mal.
Les xarxes socials han canviat la forma en com mantenim les relacions personals, s'han convertit en gairebé indispensables, però de moment no s'ha aconseguit evitar segons quines conductes. De fet, l'anonimat que ens permeten les xarxes ha permès que hi hagin personatges que puguin actuar sense haver de donar la cara. Són els famosos trolls, i en aquest documental ens alerten del seu perill
En el següent enllaç trobareu una entrevista als codirectors del documental "Joana Biarnés, una entre tots", Òscar Moreno i Jordi Rovira.
He volgut compartir amb vosaltres aquesta entrevista perquè en ella, els autors expliquen com va anar desenvolupant-se i creixent aquest projecte fins a convertir-se en un documental de gran repercussió.
El resultat aconseguit amb aquest documental no hagués sigut possible sense una idea inicial i un gran treball d'investigació i documentació, ni sense la implicació i professionalitat dels seus creadors. Penso que tots aquests són requisits bàsics i indispensables a l'hora de preparar un documental de forma professional.
Us recomano fermament que veieu el documental, és una obra mestra. Aquí trobareu el tràiler: https://www.youtube.com/watch?v=vhpmwvitf9U