CTIC Aula 1 1s1314

Article on se'ns posa de manifest l'important paper que les xarxes socials van jugar dins els moviments de protesta contra el règim de Hosni Mubarak. Malgrat que l'escrit té dos anys d'antiguitat (data del febrer del 2011) crec que ens pot servir per veure com les connexions virtuals serveixen, al conjunt dels usuaris que les utilitzen, per escapar de la censura informativa establerta pels ensos governamentals contraris a la protesta. Per la cerca de l'article he escrit al Google "Redes sociales Egipto"

Negando de entrada la afirmación de que las Humanidades estén en crisis, el autor examina algunos aspectos de este enunciado: reflexiona sobre qué se quiere decir cuando se afirma que las Humanidades están en crisis, argumenta el interés creciente por las Ciencias Humanas y profundiza en el concepto de mito y su utilidad.

escrito de J.M. Terricabras discrepando sobre la crisis de la Humanidades (mencionada en el artículo de El País sobre el Futuro de las Humanidades) he utilizado google con las palabras humanidades y crisis. Me ha parecido interesante el contraste con algunos textos que defiende la postura de la crisis de las humanidades

Veig que hem trobat el mateix. Jo també crec que les Humanitats no estan en crisi i a més, son més necessàries que mai en aquest mon tant tecnificat i fugisser.

Us enllaço la traducció en castellà de la declaració de Berlín: un text promogut per diverses societats i institucions científiques per tal de promoure el lliure accés als resultats de la recerca científica i en humanitats. Els proposants consideren que l'accés no restringit als resultats de la recerca és clau per tal de poder avançar en el procés democratizador de la societat del coneixement.

En consonància amb l'article presentat per la companya Leonor Casellas ("Las Humanidades en la era 2.0") us deixo un escrit que parla sobre les múltiples aplicacions que les Humanitats poden tenir en l'àmbit digital. Dins l'escrit solament és fa una breu presentació/pinzellada de cada una de les noves aplicacions (Sistemes d'Informació Geogràfica, Estudi de les Xarxes, Modelat 3D...), ara bé aquesta ens acaba essent del tot vàlida per fer-nos una idea general de quins poden ser els camps de nova integració de les Humanitats. Per la cerca de l'article vaig posar al Google "SIG Humanidades"

curioso contraste entre este artículo sobre la bonanza de las Humanidades digitales y el que nos ha dejado Marta sobre la crisis de las Humanidades "de toda la vida"...

Anàlisi on es parla del fet que Internet i les xarxes socials, més enllà d'haver ajudat a crear el caldo de cultiu de les revoltes a Tunísia o Egipte, estan fent sorgir un nou paradigma informatiu dins el món dels mitjans de comunicació. Per la cerca vaig posar les paraules "Egipte" "Xarxes socials" "Revolta"

Article reflexiu i critic, les humanitats haurien d'aproximar-se a les distàncies que separa les diferents cultures. I com la cultura tendeix a occidentalitzar-se, per això la importancia de les humanitats.

Un informe publicado por el Centro de Análisis Estratégicos de Francia, institución que asesora al gobierno en diversas materias, nos demuestra como el estudio de las humanidades es apreciado por sectores aparentemente antagónicos a estas disciplinas, como empresas financieras o de gestión, a la hora de colaborar con universidades o contratar los servicios de diplomados de este tipo.

He fet servir el cercador de Google, emprant les paraules humanitats noves tecnologies, però he bucejat molt buscant i en un article dels que he llegit, hi havien sugerencies relacionades al costat que m´han portat a aquest altre que m´ha semblat molt interessant.

Este texto nos describe los cambios que han generado las nuevas tecnologías en la sociedad, negativas en el contexto de la interacción social y con la sensación permanente de tener que estar al día de los nuevos avances, para no quedar rezagados en nuestro propio tiempo.

He oblidat explicar com he fet la cerca. He fet servir el cercador de Google i he emprat les paraules humanitats i tecnologíes. He buscat i llegit varies cerques fins escollir aquesta.

Intervenció del professor Virgilio Tortosa de la Universitat d'Alacant en la jornada Per què les Humanitats?. Questiona l'existència de una crisi en les Humanitats, parala d'un nou humanisme del segle XXI i dona la seva opinió en relació al futur del estudis humanístics.

Google reconoce en una documentación judicial que los usuarios de Gmail no deberían tener "expectativas razonables" de que sus comunicaciones sean confidenciales, una falta de privacidad que está en la raíz del funcionamiento de su servicio de correos electrónicos.

Com a tema no deixa de ser interessant a la vegada que inquietant i/o aterrador. Saber que tot el que fas, tot el que diguis i tot el que publiquis a la Xarxa corre el risc de ser observat amb lupa no deixa de generar-te una sensació de completa supressió de l'esfera privada. Ara bé, tampoc crec que les persones s'hagin de sorprendre per l'existència d'aquestes pràctiques. La naturalesa d'Internet (entenent-la aquí com un espai on és relativament fàcil rastrejar l'activitat de les persones) predisposa al fet que molts actors interessats (governs, serveis d'intel·ligència, grans corporacions..) ambicionin tenir una espècie de control sobre el que fan i desfan els usuaris.

És un projecta de gent de Mèxic per impulsar les Humanitats en el mon digital. Està enfocat principalment a països de parla castellana. Promou amb diferents projectes els contactes, la formació, facilita i elabora documentació, etc. L'he trobat molt interessant. He cregut interessant una visió diferent, per la localització i per l'objectiu que tenen.

L'he trobat amb el cercador google i el seu blog també surt a www.google.es/blogsearch. He utilitzat com paraules de cerca: "Les humanitats a la xarxa" i "Red de humanidades digitales".

Just estic llegint aquest article o petit assaig, del 1998. M'ha causat curiositat, tot i no estar d'acord amb alguns punts de vista. He pensat que seria interessant compartir-ho.

"Parece pues que la preocupación por la enseñanza de las humanidades en este final de siglo no está ausente en los países más avanzados y, a pesar de las pragmáticas orientaciones hacia un currículo integrado por materias de utilidad en el mercado laboral, voces autorizadas recuerdan el riesgo de deshumanización que se esconde tras ellas. Estas tensiones contrapuestas, esbozadas someramente, se deben también a la crisis de identidad de la educación (y en especial de la secundaria) provocada por las demandas contradictorias provenientes de una sociedad desnortada a causa de las enormes mutaciones culturales, científicas, técnicas y económicas de los umbrales del tercer milenio."