CTIC Aula 1 1s1314

Aquesta página web és de fet un blog que he trobat molt interessant. Reuneix un munt de documentals impressionants sobre l'art, la filosofia i la literatura. La majoria estan subtitulats. Vaig començar la recerca en Google i possant "humanitats" i "societat del coneixement". Desprès vaig afegir "xarxes socials".Com darrerament estic molt interessat en la cultura hispanoamericana vaig traduir-lo al castellà: "redes sociales" i desprès vaig trobar blogs dedicats a les humanitats. Aquest és el que més em va agradar. La recerca va ser "d'aproximació". Desprès he llegit que Google té una eina especialitzada en blogs: "Google Blog search"...

Article d'opinió del Director del diari ARA Carles Capdevila en el qual parla del perquè estudiar Humanitats i de la seua utilitat en la societat actual. P.D: per fer la recerca vaig ficar al Google: Humanitats i societat del coneixement, això em va dur a una web de la UPF on hi havien diferents enllaços, vaig escollir el que em va parèixer més interessant.

Com ja he expressat amb comentaris anteriors, segueixo creient que les Humanitats sempre seran necessàries, i en moments de dubtes com els actuals, encara mes, per tant no puc estar més d'acord amb Carles Capdevila. Voldria reflectir el que diu de: "Sempre que ha tocat decidir on anem ha estat imprescindible aclarir qui som i d'on venim". Per això son les Humanitats.

Gràcies per comentar l'enllaç Jaume, no puc estar més d'acord amb tu. A més a més, com diu l'article són uns estudis en els que no pares de fer-te preguntes i per tant, de desenvolupar un pensament crític.

Ja fa força temps que s'escriu sobre la relació entre les Humanitats i la societat del coneixement. Aquest article del 2004 ja fa una sèrie de reflexions sobre quina ha deser la relació entre els humanistes i la nova societat que emergeix.

He oblidat comentar com he fet la cerca. L'he realitzat amb el google, posant les següents paraules: humanisme coneixement societat.

Investigadores de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M) analizan el impacto que producen las nuevas tecnologías en el entorno de las Humanidades, que producen cambios en la cultura escrita, nuevos espacios de consumo de productos culturales o un nuevo tipo de lector.

En el blog d´en Ramón Torné, s´ inclou en data de l´11 de març, les reflexions d´un grup d´ intel·lectuals, respecte a la situació de les Humanitats i el canvi cultural que s´ha de produir. Cercat en Internet Explorer, incloent com a punt de partida "Las Humanitats i la societat del coneixement".

Crítica de Climent Picornell publicada en un bloc balear on es parla sobre la política europea actual.

Notícia on se'ns explica que el govern d'Erdogan, arran de les protestes antigovernamentals de la Plaça Taksim, té la intenció de regular l'accés a les xarxes socials. La cerca de la notícia ha estat possible posant "Turquia redes sociales" al cercador Google Chroome.

Vista la síntesi de la metodologia de Moretti (vegeu marcador anterior), m'interessava disposar d'un segon material de caire crític, per discernir la recepció de la proposta de Moretti i també les debilitats (i fortaleses) que es perceben. Un article al blog Verso sintetitza diferents articles de premsa que tendeixen a considerar l'enfocament de Moretti com a prometedor, validant l'enfocament dins del moviment que el coneix com a "humanitats digitals". Un segon enfocament, molt més crític, està representat per l'article "The Stupidity of Computers", de David Auerbach, publicat el 2012 a n+1 (núm. 13), i que, de forma sintètica, el què argumenta és que el llenguatge no és reductible a un sistema quantitatiu per la seva pròpia naturalesa. Per trobar aquest article vaig cercar entre els resultats de fer una cerca de Google amb les paraules claus "Franco Moretti" "against" i "critics".

Artícle escrit per Violetta Farías en "YopasolaVOZ" (de la premsa mexicana), dintre de l´espai d´Economía, en la que fa una síntesi en com han entrat les Fundacions i "Organismes sense ànim de lucre" en les xarxes socials, per fer front a la manca de possibilitats de obtenir fonts per el seu propi desenvolupament.

Aquest article publicat amb data de 17 de juliol, ha estat cercat en Internet Explorer essent les paraules clau ONG i Internet. L´estratègia utilitzada era esbrinar com aquestes Organitzacions han valorat la tecnologia informàtica en l´actualitat.

Nou paradigma del treball a la societat de la informació: La ètica hacker com a nova concepció del món laboral.

Visió de la bretxa digital relacionant-la amb les desigualtats que existeixen en altres àmbits, no com un fenomen diferent a la nova societat de la informació

Investigadores de la Universidad Carlos III de Madrid analizan el impacto de las nuevas tecnologías en el entorno de las Humanidades Buscado en google como "nuevas tecnologías y humanidades"

Aquest enllaç és el resum d'un article que em sembla interessant i que es refereix a les relacions entre el coneixement científic i les capacitats tecnològiques, a més es parla d'un nou humanisme que hauria de tenir com a pilar fonamental la solidaritat global.

Disculpeu he trobat l'enllaç posant a Google "coneixement i humanistes".

Article on se'ns posa de manifest l'important paper que les xarxes socials van jugar dins els moviments de protesta contra el règim de Hosni Mubarak. Malgrat que l'escrit té dos anys d'antiguitat (data del febrer del 2011) crec que ens pot servir per veure com les connexions virtuals serveixen, al conjunt dels usuaris que les utilitzen, per escapar de la censura informativa establerta pels ensos governamentals contraris a la protesta. Per la cerca de l'article he escrit al Google "Redes sociales Egipto"

Negando de entrada la afirmación de que las Humanidades estén en crisis, el autor examina algunos aspectos de este enunciado: reflexiona sobre qué se quiere decir cuando se afirma que las Humanidades están en crisis, argumenta el interés creciente por las Ciencias Humanas y profundiza en el concepto de mito y su utilidad.

escrito de J.M. Terricabras discrepando sobre la crisis de la Humanidades (mencionada en el artículo de El País sobre el Futuro de las Humanidades) he utilizado google con las palabras humanidades y crisis. Me ha parecido interesante el contraste con algunos textos que defiende la postura de la crisis de las humanidades

Veig que hem trobat el mateix. Jo també crec que les Humanitats no estan en crisi i a més, son més necessàries que mai en aquest mon tant tecnificat i fugisser.

Us enllaço la traducció en castellà de la declaració de Berlín: un text promogut per diverses societats i institucions científiques per tal de promoure el lliure accés als resultats de la recerca científica i en humanitats. Els proposants consideren que l'accés no restringit als resultats de la recerca és clau per tal de poder avançar en el procés democratizador de la societat del coneixement.

En consonància amb l'article presentat per la companya Leonor Casellas ("Las Humanidades en la era 2.0") us deixo un escrit que parla sobre les múltiples aplicacions que les Humanitats poden tenir en l'àmbit digital. Dins l'escrit solament és fa una breu presentació/pinzellada de cada una de les noves aplicacions (Sistemes d'Informació Geogràfica, Estudi de les Xarxes, Modelat 3D...), ara bé aquesta ens acaba essent del tot vàlida per fer-nos una idea general de quins poden ser els camps de nova integració de les Humanitats. Per la cerca de l'article vaig posar al Google "SIG Humanidades"

curioso contraste entre este artículo sobre la bonanza de las Humanidades digitales y el que nos ha dejado Marta sobre la crisis de las Humanidades "de toda la vida"...

Anàlisi on es parla del fet que Internet i les xarxes socials, més enllà d'haver ajudat a crear el caldo de cultiu de les revoltes a Tunísia o Egipte, estan fent sorgir un nou paradigma informatiu dins el món dels mitjans de comunicació. Per la cerca vaig posar les paraules "Egipte" "Xarxes socials" "Revolta"

Article reflexiu i critic, les humanitats haurien d'aproximar-se a les distàncies que separa les diferents cultures. I com la cultura tendeix a occidentalitzar-se, per això la importancia de les humanitats.

Un informe publicado por el Centro de Análisis Estratégicos de Francia, institución que asesora al gobierno en diversas materias, nos demuestra como el estudio de las humanidades es apreciado por sectores aparentemente antagónicos a estas disciplinas, como empresas financieras o de gestión, a la hora de colaborar con universidades o contratar los servicios de diplomados de este tipo.

He fet servir el cercador de Google, emprant les paraules humanitats noves tecnologies, però he bucejat molt buscant i en un article dels que he llegit, hi havien sugerencies relacionades al costat que m´han portat a aquest altre que m´ha semblat molt interessant.