Group items matching

in title, tags, annotations or url

Barry Levinson (Baltimore, 1942) adopta el relat original de l'escriptor i periodista Lorenzo Carcaterra (NY, 1952) que l'editorial Grijalbo va publicar al nostre país amb el títol Hijos de la calle. Carcaterra, que és també productor executiu de la pel·lícula, narra una història basada en fets reals. Encara que no hagin pogut ser demostrats, l'autor escriu el llibre en nom dels quatre amics i del que van patir en la seva adolescència quan van ser internats en un reformatori: «Soy el único que puede hablar por los niños que fuimos». En referir-se als altres, diu que n'hi va haver dos que es van convertir en assassins professionals i que van morir en enfrontaments sagnants abans dels trenta-cinc anys, mentre que el tercer, un advocat que no exerceix la professió, «vive exiliado en Inglaterra cuidando una granja e inmerso en el dolor del pasado» (Solé, Gómez i Gimeno, 2008, p.4). Històries de vida que ens permeten comprendre millor la realitat social en la qual estem immersos, apropant-nos a la singularitat i a la complexitat de tota existència (UOC, 2016). Bibliografia UOC (2016). Històries de vida i educació social. Recuperat el 3 de març de 2017, des de http://estudis.uoc.edu/ca/assignatures-lliures/histories-vida-educacio-social/presentacio Solé, Gómez i Gimeno (2008). Cinema i educació (social). Tres mirades pedagògiques d'una mateixa pel·lícula. El cas de «Sleepers». Recuperat el 3 de març de 2017, des de file:///C:/Users/Cristina/Downloads/124459-172479-1-PB.pdf