Un curtmetratge que tracta sobre com seria el món si fos al revès, a on tenir una relació heterosexual estigui mal vist i a on les relacions homosexuals és el més "normal" del món.
Aquest és el web de la Federació ECOM. Aquesta federació aglutina diverses organitzacions que treballen per millorar la qualitat de vida de les persones que tenen algun tipus de discapacitat física.
L'URL que he referenciat, ens dirigeix directament a la secció de recursos de la pàgina web, on hi podem trobar tot tipus d'informació. Així doncs, hi ha des d'apartats de legislació i drets, a tipus d'ajudes públiques existents o informació sobre les tarifes i targetes de transport específiques. Considero que és una web amb informació molt àmplia i interessant. Si voleu tenir una idea ràpida de la feina que fan podeu buscar al www.youtube.com el tràiler d'un documental que han fet que és titula "VIDES DIVERSES".
La meva intenció era trobar un web d'alguna associació sense ànim de lucre que treballés sobre la discapacitat física i que fós de Barcelona. He accedit al web d'ECOM a través del web de l'ajuntament de Barcelona on hi ha publicada una relació d'entitats.
Flashmob de fa 3 anys, organitzada per ESPLAC, entitat dels esplais catalans i laics a Catalunya.
En aquesta trobada els infants feien un intercanvi per edats i durant un cap de setmana treballaven temes molt variats.
Hola a tots! Aquí us deixo la història de la Lolita Carrión, una dona de 61 anys que va decidir posar remei a la seva analfabatització digital. A mi personalment m'ha semblat motivador per aquelles persones que per por o respecte encara no s'han atrevit a posar-se davant un ordinador.
Espero que us agradi!
Hola a tots! Aquí us deixo la història de la Lolita Carrión, una dona de 61 anys que va decidir posar remei a la seva analfabatització digital. A mi personalment m'ha semblat motivador per aquelles persones que per por o respecte encara no s'han atrevit a posar-se davant un ordinador.
Espero que us agradi!
Us deixo aquest vídeo de la Fundació Surt que m'ha semblat molt interessant, ja que es dedica ajudar a totes les dones a reconduir la seva vida laboral. Aquesta fundació, promou la igualtat de la dona i per això promou la inserció laboral a través de les noves tecnologies.
És una Fundació que treballa moltbè i cada cop són més les dones que s'adrecen aquesta fundació perquè necessiten suport.
Us deixo aquest vídeo de la Fundació Surt que m'ha semblat molt interessant, ja que es dedica ajudar a totes les dones a reconduir la seva vida laboral. Aquesta fundació, promou la igualtat de la dona i per això promou la inserció laboral a través de les noves tecnologies.
És una Fundació que treballa moltbè i cada cop són més les dones que s'adrecen aquesta fundació perquè necessiten suport.
En el vídeo se'ns presenta el programa TIC-TAC, el qual proporciona software i hadware perquè tots tinguem accés a les TIC en igualtat de condicions. Gràcies a programes com aquests, persones amb diversitat funcional, gent gran i altres col·lectius poden tenir més autonomia i ser més independents.
Aquest vídeo parla d'un projecte que tracta de millorar l'accessibilitat a les persones amb discapacitat física, visual i mental, (per mitjà d'aparells adaptats) en els Espais Multimèdia de 5 biblioteques de Barcelona, dedicats a la capacitació tecnològica de la ciutadania.
Crec que és molt interessant, ja que expliquen la importància de les TIC per a les persones amb diversitat funcional i com milloren la seva autonomia en la comunicació dins de la seva vida quotidiana.
Hola Gemma! Fa alguns anys vaig veure aquest mini-documental i em va fascinar. Molts cops no s'entén que darrere d'un mal comportament hi ha una història; una història que si la sapiguéssim ajudaria que tot fos més fàcil per aquesta persona. Com li passa a aquesta nena, que al final la seva mare adoptiva fa tot el possible perquè la seva filla sigui feliç i adopta al seu germà biològic. És important que, com aquesta mare, sapiguem veure més enllà de allò que observen els nostres ulls; que entenguem a l'altra i que empatitzem. Aquest vídeo ho demostra, i demostra com l'adopció és una llum d'esperança (tal com diu el títol del vídeo).
M'ha encantat, i es ben veritat,totes aquestes actituds no son gratuïtes. Sempre duen una motxilla, sovint massa carregada i que lamentablement no han carregat ells, com bé diu la petita protagonista és "la seva història no la seva culpa".
Us descric el que he sentit al veure al video. Per una banda impotència al veure tot el patiment de la nena. Patiment que cap nen/a hauria de passar. Per una altra satisfacció al comprovar que, encara que hi ha persones que no tenen paciència i "tiren la tovallola" ( com es la cas de la primera família que l'acull), sempre hi ha d'altres que fan que l'esperança no es perdi mai. Esta bé el detall de que la nena finalment es posa el vestit, i dona un pas endavant per millorar la relació, però el punt final es quan veu al seu germà. Considero que mai s'haurien de separar els germans, ja que junts es més fàcil superin el trauma viscut.
M'ha encantat, real, trist i tendre perque per sort té un final molt bó, una segona oportunitat amb una familía que els ajudarà molt adonar-li la volta al seu passat.
M'he quedat parat, al final del video. Penso que reflexa molt bé, el que ja han dit algunes companyes, que de vegades davant de conductes inapropiades hi ha una història darrere molt dura que desconeixem i emetem un judici o un prejudici sense tenir en compte els fets passats o presents. Jo em quedo amb la idea de que el futur pròxim no té perqué ser com es el present i com ha sigut el passat i que mai hem de perdre l'esperança per molt dificil que sigui.
Mientras mayor es la lucha, más glorioso es el triunfo.
En la cumbre de la Gran Depresión, un empresario de un renombrado circo lleva su compañía por el asolado paisaje americano, elevando los ánimos de la audiencias por el camino. Durante sus viajes descubren a un hombre sin brazos y piernas que está siendo explotando y exhibido en una barraca de un parque de atracciones. Después de un curioso encuentro con el empresario del circo, se siente impulsado a luchar para conseguir todo que siempre ha creído.
Pel·lícula basada en fets reals sobre un experiment:
Veinte hombres se ofrecen, a cambio de dinero, como voluntarios para un experimento universitario sobre la agresividad humana. Se trata de reproducir una cárcel de máxima seguridad, en la que ocho harán el papel de carceleros, y doce, el de presos. Durante dos semanas los prisioneros deben acatar las órdenes de sus guardianes. Pronto el juego se transforma en una pesadilla. El ser humano se enfrenta a sí mismo, y la frontera entre la realidad y el experimento se difumina
Us convido a ques us mireu aquest video; ens demostra entre dues amigues que la malalita mental no ha de ser un estigma per la societat, la falta de desconeixement fa que inventem tópics en quant aquest tipus de malaltia.
Group items tagged 
