CTIC Aula 1 1s1314

J.M. Flores Vivar és professor de Ciberperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Madrid. Vivar parteix de la base que la nova forma de comunicar que emergeix a les xarxes socials ve donat pel lloc comú de pas obligat per a tot membre d'una xarxa social: Internet. D'aquí que una xarxa social virtual és un punt de trobada, un lloc de reunió d'amics o persones que tinguin interessos comuns. He trobat que el text és molt adient per treballar els nous models de relacions mitjançant les noves tecnologies. A través del google he cercat models de comunicació.

Lliçó inaugural del programa de doctorat sobre la societat de la informació i el coneixement a la UOC.  Especialment, pel tema referent a la intercomunicació, és interessant l'apartat que parla de la sociabilitat en Internet.  Manuel Castells, catedràtic de Sociologia a la Universitat de Califòrnia, parteix de la base que no és Internet que canvia la societat sinó que és la societat que canvia Internet.

Desprès dels blogs vaig voler investigar sobre aplicaciones digitals directes relacionades amb les humanitats. Vaig trobar aquest article que ens parla sobre tres aplicacions en concret: Digitalització de documents a les biblioteques, Sofware d'analisi i visualització de dades, i Web semantica. Son tres aplicacions especifiques aplicades al camp de les humanitats.

Aquesta página web és de fet un blog que he trobat molt interessant. Reuneix un munt de documentals impressionants sobre l'art, la filosofia i la literatura. La majoria estan subtitulats. Vaig començar la recerca en Google i possant "humanitats" i "societat del coneixement". Desprès vaig afegir "xarxes socials".Com darrerament estic molt interessat en la cultura hispanoamericana vaig traduir-lo al castellà: "redes sociales" i desprès vaig trobar blogs dedicats a les humanitats. Aquest és el que més em va agradar. La recerca va ser "d'aproximació". Desprès he llegit que Google té una eina especialitzada en blogs: "Google Blog search"...

Article d'opinió del Director del diari ARA Carles Capdevila en el qual parla del perquè estudiar Humanitats i de la seua utilitat en la societat actual. P.D: per fer la recerca vaig ficar al Google: Humanitats i societat del coneixement, això em va dur a una web de la UPF on hi havien diferents enllaços, vaig escollir el que em va parèixer més interessant.

Com ja he expressat amb comentaris anteriors, segueixo creient que les Humanitats sempre seran necessàries, i en moments de dubtes com els actuals, encara mes, per tant no puc estar més d'acord amb Carles Capdevila. Voldria reflectir el que diu de: "Sempre que ha tocat decidir on anem ha estat imprescindible aclarir qui som i d'on venim". Per això son les Humanitats.

Gràcies per comentar l'enllaç Jaume, no puc estar més d'acord amb tu. A més a més, com diu l'article són uns estudis en els que no pares de fer-te preguntes i per tant, de desenvolupar un pensament crític.

Ja fa força temps que s'escriu sobre la relació entre les Humanitats i la societat del coneixement. Aquest article del 2004 ja fa una sèrie de reflexions sobre quina ha deser la relació entre els humanistes i la nova societat que emergeix.

He oblidat comentar com he fet la cerca. L'he realitzat amb el google, posant les següents paraules: humanisme coneixement societat.

Investigadores de la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M) analizan el impacto que producen las nuevas tecnologías en el entorno de las Humanidades, que producen cambios en la cultura escrita, nuevos espacios de consumo de productos culturales o un nuevo tipo de lector.

En el blog d´en Ramón Torné, s´ inclou en data de l´11 de març, les reflexions d´un grup d´ intel·lectuals, respecte a la situació de les Humanitats i el canvi cultural que s´ha de produir. Cercat en Internet Explorer, incloent com a punt de partida "Las Humanitats i la societat del coneixement".

Crítica de Climent Picornell publicada en un bloc balear on es parla sobre la política europea actual.

Notícia on se'ns explica que el govern d'Erdogan, arran de les protestes antigovernamentals de la Plaça Taksim, té la intenció de regular l'accés a les xarxes socials. La cerca de la notícia ha estat possible posant "Turquia redes sociales" al cercador Google Chroome.

Vista la síntesi de la metodologia de Moretti (vegeu marcador anterior), m'interessava disposar d'un segon material de caire crític, per discernir la recepció de la proposta de Moretti i també les debilitats (i fortaleses) que es perceben. Un article al blog Verso sintetitza diferents articles de premsa que tendeixen a considerar l'enfocament de Moretti com a prometedor, validant l'enfocament dins del moviment que el coneix com a "humanitats digitals". Un segon enfocament, molt més crític, està representat per l'article "The Stupidity of Computers", de David Auerbach, publicat el 2012 a n+1 (núm. 13), i que, de forma sintètica, el què argumenta és que el llenguatge no és reductible a un sistema quantitatiu per la seva pròpia naturalesa. Per trobar aquest article vaig cercar entre els resultats de fer una cerca de Google amb les paraules claus "Franco Moretti" "against" i "critics".

Artícle escrit per Violetta Farías en "YopasolaVOZ" (de la premsa mexicana), dintre de l´espai d´Economía, en la que fa una síntesi en com han entrat les Fundacions i "Organismes sense ànim de lucre" en les xarxes socials, per fer front a la manca de possibilitats de obtenir fonts per el seu propi desenvolupament.

Aquest article publicat amb data de 17 de juliol, ha estat cercat en Internet Explorer essent les paraules clau ONG i Internet. L´estratègia utilitzada era esbrinar com aquestes Organitzacions han valorat la tecnologia informàtica en l´actualitat.

Nou paradigma del treball a la societat de la informació: La ètica hacker com a nova concepció del món laboral.

Visió de la bretxa digital relacionant-la amb les desigualtats que existeixen en altres àmbits, no com un fenomen diferent a la nova societat de la informació

Investigadores de la Universidad Carlos III de Madrid analizan el impacto de las nuevas tecnologías en el entorno de las Humanidades Buscado en google como "nuevas tecnologías y humanidades"

Aquest enllaç és el resum d'un article que em sembla interessant i que es refereix a les relacions entre el coneixement científic i les capacitats tecnològiques, a més es parla d'un nou humanisme que hauria de tenir com a pilar fonamental la solidaritat global.

Disculpeu he trobat l'enllaç posant a Google "coneixement i humanistes".