Catalunya independent

") Qualsevol reforma constitucional espanyola hauria de partir de la base que la nació catalana és una nació distinta de la nació espanyola, no pas un subconjunt com va dir"

"2,5% més espanyol que català i 3,6% només espanyol."

Article d'Eugeni Casanova: Unionistes, #abandoneutotaesperança http://t.co/Aw2xMr8kYR

Article d'Eugeni Casanova: Unionistes, #abandoneutotaesperança http://t.co/Aw2xMr8kYR

"Como madrileño he llegado a la conclusión de que soy independentista catalán" http://t.co/qkBd9RtdeW @sumate_asoc @IndEnCastellano

"Como madrileño he llegado a la conclusión de que soy independentista catalán" http://t.co/qkBd9RtdeW @sumate_asoc @IndEnCastellano

VÍDEO amb imatges aèries espectaculars de la #ViaCatalana http://t.co/CDQTJrGBPu i les millors imatges de la Via Catalana

La secessió de Catalunya pactada, la via més plausible segons la teoria dels jocs http://t.co/7VfZpFrCBu

" Front Popular qu"

"Cal, a més, tenir present que els llocs vacants deixats pels científics, mestres, intel·lectuals republicans van ser ocupats per persones "afectes al Règim", amb una manca de qualitats i preparació tècnica que van produir estralls en el sistema educatiu i cultural de l'època, del qual Espanya no se n' ha refet encara. La majoria eren ex-combatents, ex-captius, militans del Movimiento o dretans de tota la vida. L'ocupació de càrrecs era entesa com una mena de botí de guerra. Per altra banda, els llocs que haurien d'estar ocupats per persones amb formació econòmica els van ocupar militars -per exemple a la SEAT-, advocats, enginyers i alguns economistes antiliberals que proposaven solucions autoritàries, fortament reglamentistes i d'escassa eficiència tècnica" ... Però van quedar una sèrie de característiques que han arribat fins als nostres dies i que expliquen, en gran part, les dificultats d'adaptació de l'economia espanyola en una època de crisi generalitzada: un sistema financer oligopolista, endarreriment tecnològic i científic, baix nivell educatiu de la població, paper excessivament regulador de l'Estat, i un sistema fiscal teòricament progressista però clarament regressiu en la seva aplicació pràctica, ja que carrega tot el pes tributari en les rendes de treball. I, sobretot, una casta d'alts funcionaris de l'Estat amb connivència amb famílies i empreses beneficiades pel franquisme, en el que avui dia es coneix com a elits extractives, que estan en l'origen de la depressió econòmica actual i que dificulten extraordinàriament la seva resolució, ja que ben embolcallats amb la bandera defensen amb ungles i dents els seus privilegis, ja siguin històrics o nascuts en el franquisme.