Group items matching

in title, tags, annotations or url

El MGI (McKinsey Global Institute) es pregunta com gestionar els canvis que han d'esdevenir els propers 50 anys. Com a claus d'aquests canvis identifica el creixement dels mercats emergents, les tecnologies disruptives o trencadores i l'envelliment de les poblacions. Les exigències en la gestió hauran de comptar amb un coneixement i opim us de les tecnologies, una gestió adequada de la força de treball condicionada per la substitució d'aquesta per nous automatismes i la reorientació dels recursos, en el que considera la revolució dels recursos

L'Informe sobre el desenvolupament dels recursos hídrics al món, publicat per ONU-Aigua, demana el canvi quantitatiu de considerar les aigües residuals un recurs en comptes d'un problema, en un món on l'aigua és cada vegada més escassa. La FAO ha contribuït amb un capítol en què destaca que l'agricultura és alhora productora i usuària d'aigües residuals, i que el sector pot causar i patir al mateix temps les conseqüències de la contaminació. Les aigües residuals tractades poden ser també una font potencial de matèries primeres, com fòsfor i nitrats que podrien convertir-se en fertilitzants. S'estima que un 22 per cent de la demanda mundial de fòsfor, un recurs mineral finit, podria cobrir-se mitjançant la reutilització d'aigües residuals tractades

Document de prospectiva realitzat per USDA sobre el sector agrari (agricultura, ramaderia, forestal) i la conservació dels recursos naturals

L'informe analitza els principals canvis del sòl a escala mundial i, amb més profunditat, a escala regional. L'informe aporta informació científicament documentada sobre l'erosió del sòl, els canvis en el carboni orgànic del sòl, els canvis en biodiversitat, acidificació, compactació, segellat, salinització i sodització del sòl, i també la contaminació i inundació del sòl, i els canvis en els seus nutrients. L'estudi conclou que la major part dels recursos mundials del sòl es troben només en una condició acceptable, dolenta o molt dolenta. Si bé hi ha motius per a l'optimisme en algunes regions, en general les condicions estan empitjorant més que millorant

Us enllacem el document base de la 5a reunió ministerial d'Agricultura que organitza des de l'any 1987 l'OCDE. Enguany, el tema són les millors polítiques per aconseguir un sistema alimentari global productiu, sostenible i resilient. El document aporta dades actuals i encara la qüestió dels reptes de futur a què haurà de fer front l'agricultura pel que fa a recursos hídrics

Us enllacem el lloc web on trobareu tots els documents de la 5a reunió ministerial d'Agricultura de l'OCDE, que reuneix els ministres de 45 països. Organitzades des de l'any 1987, la reunió d'enguany té com a tema les millors polítiques per aconseguir un sistema alimentari global productiu, sostenible i resilient a l'horitzó de 2050. La reunió va ser copresidida pel senyor Tom Vilsack, secretari d'Agricultura dels Estats Units, i el senyor Stéphane Le Foll, ministre d'Agricultura, Agroalimentari i Forestal de França. L'objectiu de la trobada va ser destacar les prioritats de les polítiques comunes dels governs per afrontar tant oportunitats com reptes en l'alimentació d'una població mundial en creixement, la gestió dels seus recursos naturals i el canvi climàtic. Vegeu les Background notes!

L'informe explica la naturalesa dels reptes a què fan front els sistemes agrícoles i alimentaris en el present i durant tot el segle XXI, i proporciona algunes idees sobre el que està en joc i el que cal fer. El document identifica 15 tendències i 10 reptes que afecten els sistemes alimentaris mundials, i conclou que la manera habitual de gestionar l'agricultura ja no és una opció, sinó que calen grans transformacions en els sistemes agrícoles, en les economies rurals i en com emprem els nostres recursos naturals. Sense aquest tipus d'accions, no s'aconseguirà assolir la fita d'acabar amb la fam l'any 2030.

Llibre blanc publicat amb ocasió del 7è Fòrum Mundial de l'Aigua a Corea del Sud (12-17 d'abril). El document és un crit d'atenció a les nacions perquè dissenyin polítiques governamentals i fomentin inversions dels sectors públics i privats a fi d'assegurar que la producció agrícola, ramadera i pesquera es duu a terme de manera sostenible i que tingui en compte alhora la salvaguarda dels recursos hídrics d'aquí a l'any 2050. L'informe també demana polítiques i inversions per millorar l'adaptació de les conques hidrogràfiques i les llars al canvi climàtic, com ara la millora de les instal·lacions d'emmagatzematge d'aigua, la captura i reutilització d'aigües residuals o la investigació per generar sistemes de producció agrícola més resilients per als petits camperols

El Govern català ha aprovat un document d'impuls a l'economia verda i circular, que promou la transició cap a un model productiu socialment inclusiu, basat en les baixes emissions i l'eficiència en l'ús dels recursos amb l'horitzó de 2020. Amb una inversió del 2% del PIB en activitats relacionades amb l'economia verda, permetria crear entre 68.000 i 100.000 llocs de treball a Catalunya a curt termini. El document identifica els set sectors productius que tenen capacitat motora per liderar la transició; entre ells, com podreu veure, s'hi troba la indústria agroalimentària, i altres graons de la cadena de valor, com els sectors primaris, la distribució, les indústries de l'envasat i l'embalatge, la maquinària per a alimentació, els additius i les matèries primeres, la gastronomia i la restauració

Document bàsic per comprendre les tendències a llarg termini de la seguretat alimentaria i els seus condicionats (recursos, canvi climàtic, etc)

Des dels anys 1970 i 1980, la silvicultura basada en la comunitat ha crescut en popularitat. Aquest concepte es basa a concedir a les comunitats locals els drets de propietat sobre els béns comuns locals del bosc. Les comunitats poden organitzar-se de manera autònoma i desenvolupar institucions locals per regular l'ús dels recursos naturals i gestionar-los de manera sostenible. Amb el temps, les diverses formes de silvicultura comunitària han evolucionat en diferents països, però totes tenen en el seu nucli la noció d'un cert nivell de participació dels petits productors i grups de la comunitat en la planificació i execució. La publicació que enllacem examina l'abast de l'activitat forestal basada en la comunitat mundial i regional i n'avalua l'eficàcia en l'obtenció de resultats biofísics i socioeconòmics. L'informe s'adreça a responsables polítics, professionals, investigadors, comunitats i societat civil

Les tendències i els reptes del període de prospectiva a mitjà termini 2018-2021 analitzats són, d'una banda, motiu d'esperança i, de l'altra, de preocupació. El document posa de manifest que, si bé s'han fet grans progressos en la reducció de la fam i la pobresa i la millora de la seguretat alimentària i la nutrició, les principals preocupacions persisteixen. 795 milions de persones continuen patint fam, i més de dos mil milions pateixen deficiències de micronutrients. A més, la seguretat alimentària mundial podria estar en perill a causa de les creixents pressions sobre els recursos naturals i del canvi climàtic. Per revertir aquesta visió, el document recull les recomanacions de la FAO que passen per transformar els sistemes agrícoles alimentaris i produir més amb menys

L'Institut de Recerca Agronòmica de França (INRA) i el Centre Francès de Cooperació Internacional en Recerca Agronòmica per al Desenvolupament (CIRAD) són els autors d'aquest estudi, que és una ampliació del que van publicar l'any 2011. Es tracta d'un estudi de prospectiva que identifica i quantifica els principals determinants de l'evolució de l'ús de la terra en el món i la seva relació amb el subministrament d'aliments a l'horitzó de l'any 2050 i el canvi climàtic, considerant cinc escenaris d'evolució contrastants. També preveu la creació d'una Administració mundial encarregada d'afavorir la transició cap a un tipus d'alimentació més saludable, reduir alhora el malbaratament d'aliments a tota la cadena i garantir mitjançant polítiques l'accés segur a la terra de tot tipus d'agricultura a diferents escales geogràfiques

Mariano Marzo ens alerta sobre l'escassedat progressiva de combustibles fòssils, minerals i aliments amb una clara incidència en preus que ja s'està evidenciant amb una tendència a accentuar-se als propers anys

Butlleti quinzenal

Els boscos del món segueixen disminuint, a mesura que la població augmenta i les àrees forestals es reconverteixen a l'agricultura i altres usos, però en els últims 25 anys la taxa de desforestació neta mundial ha disminuït en més del 50 per cent, segons recull l'informe, que a més preveu que la demanda de fusta es triplicarà el 2050

Butlletí quinzenal