Group items tagged

L'informe analitza els principals canvis del sòl a escala mundial i, amb més profunditat, a escala regional. L'informe aporta informació científicament documentada sobre l'erosió del sòl, els canvis en el carboni orgànic del sòl, els canvis en biodiversitat, acidificació, compactació, segellat, salinització i sodització del sòl, i també la contaminació i inundació del sòl, i els canvis en els seus nutrients. L'estudi conclou que la major part dels recursos mundials del sòl es troben només en una condició acceptable, dolenta o molt dolenta. Si bé hi ha motius per a l'optimisme en algunes regions, en general les condicions estan empitjorant més que millorant

Informe sobre els reptes i les oportunitats de desenvolupament que ofereix el canvi climàtic d'aquí a l'any 2020. El Pla d'acció s'estructura en 5 eixos estratègics: la implementació, la convergència, la maximització de l'impacte, la resiliència i la transformació. El Banc Mundial té la intenció de respondre a aquests reptes i oportunitats amb funcions com ampliar l'acció climàtica, integrar el canvi climàtic en totes les seves operacions i donar suport i treballar més estretament amb els països. L'objectiu d'aquest pla és bàsicament ajudar els països a complir les promeses fetes a la COP21 que es va dur a terme a París i gestionar els impactes climàtics creixents

Informe 2014 de seguiment del canvi climàtic realitzat per la Oficina del canvi climàtic

"Completat el primer estudi que avalua el grau de vulnerabilitat dels municipis catalans al canvi climàtic L'informe relaciona els riscos associats a diversos impactes climàtics en 11 àmbits com ara l'agricultura, la gestió de l'aigua, el turisme o les infraestructures"

El Pla de l'Energia i Canvi Climàtic de Catalunya 2012-2020 aborda la nova orientació que el Govern de la Generalitat de Catalunya vol donar a la política energètica catalana, integrant-ne aquells aspectes de la mitigació del canvi climàtic relacionats amb l'energia

El MGI (McKinsey Global Institute) es pregunta com gestionar els canvis que han d'esdevenir els propers 50 anys. Com a claus d'aquests canvis identifica el creixement dels mercats emergents, les tecnologies disruptives o trencadores i l'envelliment de les poblacions. Les exigències en la gestió hauran de comptar amb un coneixement i opim us de les tecnologies, una gestió adequada de la força de treball condicionada per la substitució d'aquesta per nous automatismes i la reorientació dels recursos, en el que considera la revolució dels recursos

Solagro presenta un escenari agrícola francès de futur, a l'horitzó de l'any 2050, que defensa un canvi de model d'agricultura i alimentació que faci front als reptes ambientals, energètics i de canvi climàtic. Defensa la transició a una dieta que contingui més cereals, llegums, fruites i verdures i menys carn, sucre i llet.

L'agricultura i els boscos no s'han tingut prou en compte en la lluita contra el canvi climàtic. Aquest document del Ministeri de l'Agroalimentació i dels Boscos ofereix un resum exhaustiu de les possibles contribucions de l'agroforestal vers un mon sostenible

L'objectiu estratègic de l'ESCACC és que Catalunya esdevingui un territori menys vulnerable als impactes del canvi climàtic; per aconseguir-ho, caldrà generar i transferir tot el coneixement necessari sobre aquest fenomen i augmentar la capacitat adaptativa de sectors i sistemes.

Us enllacem la pàgina on trobareu tota la documentació aportada en el Simposi Internacional sobre Agricultura Biotecnològica que ha explorat la manera en què l'aplicació de la ciència i la tecnologia, i particularment de les biotecnologies agrícoles, poden ajudar els petits productors a desenvolupar sistemes alimentaris sostenibles i millorar la nutrició en el context del canvi climàtic. El Simposi ha tingut un enfocament múltiple que comprèn els sectors agrícola, pecuari, forestal i pesquer. El seu objectiu ha estat també abastar l'àmplia gamma de biotecnologies disponibles, com la fermentació microbiana dels aliments, el cultiu de teixits vegetals, les tecnologies reproductives del bestiar, l'ús de marcadors moleculars, la modificació genètica i d'altres tecnologies

Long-term Dairy Outlook .International Farm Comparison (IFCN). 2016 Presentació.Document de prospectiva per al sector lacti, elaborat per l'IFCN, que és una organització sense ànim de lucre que va ser fundada el 2005 per donar suport a la investigació agrícola en general. D'altra banda, l'associació té l'objectiu de fomentar a nivell nacional i internacional la cooperació entre investigadors, agricultors, assessors i empreses agroindustrials. Del document, se'n desprèn el següent: la producció de llet augmentarà 208 milions de tones l'any 2025, a causa d'una creixent població i més consum de lactis. Així mateix, en els propers deu anys hi haurà també canvis significatius en el nombre i grandària de les explotacions. La principal conclusió és que el 2025 hi haurà menys però més grans granges a nivell mundial

GECO 2016 es presenta com una continuació de l'edició 2015 de GECO, que va informar sobre la compatibilitat entre les polítiques de mitigació del canvi climàtic i el creixement econòmic. A més de l'informe principal, GECO 2016 proporciona els balanços d'energia i les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle per a una sèrie de països i regions clau, i també una descripció de les polítiques considerades. Aquest informe examina els efectes sobre les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle i els mercats d'energia de dos escenaris on continuen les tendències actuals més enllà de 2020: un en què s'han inclòs les contribucions nacionals previstes i un altre de 2° C d'acord amb els límits acordats en les negociacions internacionals

Informe anual que proporciona una avaluació actualitzada sobre els progressos dels països europeus en matèria de canvi climàtic i energia. Es desprèn de l'informe que les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle van disminuir un 23% entre 1990 i 2014 i van arribar als nivells més baixos de la història. Les projeccions apunten a una reducció del 25% l'any 2020, cosa que prepara el camí per assolir una reducció del 40% de gasos amb efecte d'hivernacle l'any 2030

Segons aquest document de treball, reduint les dietes càrnies i de productes lactis i augmentant el consum d'aliments d'origen vegetal podria reduir-se significativament la pressió de l'agricultura sobre el medi ambient. El document també recull un apartat de prospectiva en què analitza els efectes a l'any 2050 d'un canvi en les dietes alimentàries

L'estudi de prospectiva a l'horitzó 2030-2035 a escala internacional ofereix un inventari de les mesures que es proposen a governs, empreses o ciutadans, com ara accions per reduir els residus en origen o fomentar el reciclatge, la introducció d'impostos o taxes per al canvi de comportament... Tot això, d'acord amb 3 escenaris. Un primer escenari en un context de concentració de la població en grans ciutats on dominen la normalització, l'individualisme i el debilitament dels llaços socials amb predomini dels supermercats i la pèrdua de connexió amb l'agricultura, com podrien ser Xangai o Mèxic. Un segon escenari imagina ciutats que operen en una xarxa, on es desenvolupa la cooperació, la mobilitat i la tecnologia verda, pròximes a zones rurals de l'interior, com podrien ser Milà, Bolonya o Verona. El tercer escenari recull ciutats en declivi demogràfic amb una feble capacitat per absorbir ocupació o serveis com podrien ser Saint Étienne, Manchester o Detroit

L'Institut de Recerca Agronòmica de França (INRA) i el Centre Francès de Cooperació Internacional en Recerca Agronòmica per al Desenvolupament (CIRAD) són els autors d'aquest estudi, que és una ampliació del que van publicar l'any 2011. Es tracta d'un estudi de prospectiva que identifica i quantifica els principals determinants de l'evolució de l'ús de la terra en el món i la seva relació amb el subministrament d'aliments a l'horitzó de l'any 2050 i el canvi climàtic, considerant cinc escenaris d'evolució contrastants. També preveu la creació d'una Administració mundial encarregada d'afavorir la transició cap a un tipus d'alimentació més saludable, reduir alhora el malbaratament d'aliments a tota la cadena i garantir mitjançant polítiques l'accés segur a la terra de tot tipus d'agricultura a diferents escales geogràfiques

Com cada any per aquestes dates, la FAO, juntament amb l'OCDE, publiquen les seves projeccions agràries a 10 anys. L'informe, entre d'altres aspectes, preveu que els preus dels productes bàsics agrícoles ajustats a la inflació es mantinguin relativament sense canvis en conjunt durant la pròxima dècada. No obstant això, s'espera que els preus del bestiar augmentin en relació amb els dels cultius. A mesura que la població compti amb més ingressos, especialment en les economies emergents, la demanda de carn, peix i aus de corral experimentarà un fort creixement. Això genera una demanda addicional de pinsos, especialment a partir de cereals secundaris i farines proteiques, cosa que farà que els preus pugin en relació amb aliments bàsics com el blat i l'arròs

Us enllacen el document de treball de la reunió ministerial informal de ministres d'Agricultura sobre el futur de la política agrícola comuna. El document proposa que, després de 2020, la Política Agrària Comuna (PAC) esdevingui una Política Agrària i Alimentària Comuna (PAAC). Per aconseguir aquest canvi, proposa que la nova política promogui una producció orientada al mercat i a la cadena productiva, no com l'actual PAC, segons els autors de l'escrit, que només promou la producció, independentment de la sortida comercial. Aquesta política ha de funcionar també en la línia de la producció sostenible i innovadora

Us enllacem el lloc web on trobareu tots els documents de la 5a reunió ministerial d'Agricultura de l'OCDE, que reuneix els ministres de 45 països. Organitzades des de l'any 1987, la reunió d'enguany té com a tema les millors polítiques per aconseguir un sistema alimentari global productiu, sostenible i resilient a l'horitzó de 2050. La reunió va ser copresidida pel senyor Tom Vilsack, secretari d'Agricultura dels Estats Units, i el senyor Stéphane Le Foll, ministre d'Agricultura, Agroalimentari i Forestal de França. L'objectiu de la trobada va ser destacar les prioritats de les polítiques comunes dels governs per afrontar tant oportunitats com reptes en l'alimentació d'una població mundial en creixement, la gestió dels seus recursos naturals i el canvi climàtic. Vegeu les Background notes!

La Universitat de Cambridge basant-se en el darrer informe del IPCC ens ofereix una visió sintètica però molt complerta sobre les implicacions que té i tindrà el canvi climàtic a l'agricultura i sobre les opcions que poden positivar en el possible els impactes negatius