Group items tagged

l'informe tracta de la disponibilitat alimentària a l'horitzó de l'any 2050. Els autors conclouen que els escenaris més positius per a la seguretat alimentària mundial són els basats en un major paper del comerç internacional i una major inversió en el progrés tecnològic, cosa que permet, en particular, l'augment dels rendiments

L'objectiu d'aquesta edició de l'estat dels mercats de productes bàsics agrícoles és reduir l'actual polarització de les opinions sobre els efectes del comerç agrícola en la seguretat alimentària i la manera en què aquest comerç hauria de governar-se per aconseguir que una major obertura al comerç beneficiï tots els països. L'informe conclou que l'increment del comerç d'aliments ha de donar suport als objectius de la seguretat alimentària nacional i mundial. L'informe apunta que el valor del comerç mundial d'aliments s'ha gairebé triplicat en l'últim decenni, i es preveu que les taxes de creixement continuïn augmentant. Algunes regions seran cada vegada més exportadores netes, i, d'altres, importadores netes

Les tendències i els reptes del període de prospectiva a mitjà termini 2018-2021 analitzats són, d'una banda, motiu d'esperança i, de l'altra, de preocupació. El document posa de manifest que, si bé s'han fet grans progressos en la reducció de la fam i la pobresa i la millora de la seguretat alimentària i la nutrició, les principals preocupacions persisteixen. 795 milions de persones continuen patint fam, i més de dos mil milions pateixen deficiències de micronutrients. A més, la seguretat alimentària mundial podria estar en perill a causa de les creixents pressions sobre els recursos naturals i del canvi climàtic. Per revertir aquesta visió, el document recull les recomanacions de la FAO que passen per transformar els sistemes agrícoles alimentaris i produir més amb menys

ESTRUCTURES PRODUCTIVES I CADENA ALIMENTÀRIA

Informe del Parlament europeu sobre circuits curts, que reconeix que el mercat de la distribució alimentària a la UE està molt concentrat, ja que es distribueix principalment a través de supermercats i hipermercats, que representen el 54% de les vendes de comestibles. Segons l'informe, aquesta concentració perjudica els mitjans d'existència dels petits agricultor

Prospectiva 2026 sobre seguretat alimentària mundial. Una visió detallada des de Estats Units

Us enllacen el document de treball de la reunió ministerial informal de ministres d'Agricultura sobre el futur de la política agrícola comuna. El document proposa que, després de 2020, la Política Agrària Comuna (PAC) esdevingui una Política Agrària i Alimentària Comuna (PAAC). Per aconseguir aquest canvi, proposa que la nova política promogui una producció orientada al mercat i a la cadena productiva, no com l'actual PAC, segons els autors de l'escrit, que només promou la producció, independentment de la sortida comercial. Aquesta política ha de funcionar també en la línia de la producció sostenible i innovadora

Document de treball presentat a la Conferència Regional de la FAO (trenta-dosena sessió) per a l'Àsia i el Pacífic. La conferència es centrarà en oportunitats i reptes, així com en àrees prioritàries de l'activitat per millorar la seguretat alimentària i la nutrició, millorar la productivitat agrícola, elevar el nivell de vida de les poblacions rurals i fomentar un creixement econòmic sostenible

Article elaborat per analistes del Departament d'Agricultura dels Estats Units en què s'analitza l'impacte que tindrà en els mercats mundials agrícoles l'augment de població a la Xina i el canvi de la seva dieta alimentària orientada cap a un consum més gran de carn

Els Ministres d'Agricultura del G20 reunits a Istambul el 7-8 de maig aborden el cami vers un sistema alimentari mes sostenible en les tres dimensions economica, social i mediambiental a fi de garantir la seguretat alimentària el 2050.

Perspectives de la industria alimentària front ala volatilitat de preus de les primeres matèries

Presentació que analitza la resiliència i la seva importància no solament per als països més pobres, sinó també per als més desenvolupats. Posa en relleu les grans sequeres dels darrers 10 anys que van afectar els EUA, Austràlia, Rússia, Ucraïna i el Brasil, les quals van precipitar restriccions a l'exportació dels principals països exportadors, i el pànic en les compres dels principals països importadors que va desembocar en la crisi alimentària dels anys 2007-2008. El document ha estat presentat amb motiu del Fòrum Mundial d'Agricultura

USDA. Economic Research Service El Servei de Recerca Econòmica de l'USDA ERS estima que les exportacions agrícoles dels Estats Units van generar aproximadament un milió cent mil llocs de treball a temps complet l'any 2015. No obstant això, els vincles econòmics entre les exportacions agrícoles i l'ocupació rural no s'entenen completament, especialment en les àrees urbanes i rurals de cada estat i entre la producció agrícola, la indústria alimentària i de begudes i altres sectors de l'economia. L'informe explora els possibles efectes econòmics d'un augment del 10% de la demanda externa sobre les exportacions agrícoles en aquestes regions i sectors econòmics diversos dels EUA. A escala regional, l'anàlisi mostra augments d'ocupació en 32 dels 50 estats i en el Districte de Colúmbia. L'augment proporcional en l'ocupació rural és aproximadament quatre vegades més gran que l'augment corresponent en l'ocupació urbana.

El Centre d'Estudi i Recerca Internacional d'Economia de França és l'autor d'aquest estudi sobre l'evolució de la demanda interna a la Xina i la seva influència en tota la xarxa global d'intercanvis de béns per al consum final de les llars. L'estudi posa en evidència, després d'analitzar diversos sectors entre els quals l'alimentari, que, en el període 2012-2014, el 62% de les importacions xineses corresponien a productes de gama alta, el doble que fa deu anys. El canvi estructural en la demanda xinesa posiciona la UE com el primer soci de la Xina des de 2011. El progrés de la UE es deu en gran part a les actuacions en els sectors automotriu i farmacèutic, i també en la indústria alimentària. Alemanya es perfila com el gran guanyador de l'evolució de la demanda de la Xina, seguit pel Regne Unit

Estudi elaborat per la FAO, el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA) i el Programa Mundial d'Aliments (PMA), presentat el 10 de juliol a Roma en vigílies de la Tercera Conferència Internacional sobre Finançament per al Desenvolupament a Etiòpia del 13 al 16 de juliol de 2015. El document conclou que eradicar la fam de manera sostenible per a l'any 2030 requerirà uns 267.000 milions de dòlars anuals més de mitjana per a inversions en zones rurals i urbanes i en protecció social, de manera que els més desafavorits tinguin accés a aliments i puguin millorar els seus mitjans de vida